EL BUS VERMELL

Aquest quadre el vaig pintar fa temps, fins i tot el vaig
vendre, però ara m'he trobat la reproducció i m'ha
vingut de gust, tornar a pujar-lo. Un amic em recordava
que tot i que has venut el quadre original, sempre seràs
l'autor i tens dret a utilitzar la reproducció fotogràfica.
Ser autor, per a mi, suposa un compromís de no fer mai
 una copia pintada i ser autor de tot el procés:
 idea original, foto i pintura.

**********************************************

Este cuadro lo pinté hace tiempo, incluso lo vendí, pero
ahora me he encontrado la reproducción y me ha apete-
cido volver a subirlo. Un amigo me recordaba que aunque
vendas el cuadro original, siempre serás el autor y tienes
derecho a utilizar la reproducción fotográfica. Ser autor
para mi supone un compromiso de no hacer munca una
copia pintada y ser autor de todo el proceso: idea origi-
nal, foto y pintura.

Bé, fa molt que no poso res al blog, la veritat és
que tampoc pinto massa. No sé si hauria de
preocupar-me per aixó. L'important és tenir la
sensació de que un està mitjanament satisfet
amb la seva vida.

Quan era jove tenia grans projectes, fer la revo-
lució social, trovar l'amor de la meva vida,
triunfar professionalment  ..... fer-se gran, crec
que consisteix en adonar-se de la nostra pròpia
petitesa i, per tant, buscar la felicitat en les co-
ses senzilles. En els afectes quotidians, en cuidar
la nostra salut, en eixa novel·la que en fa pena
que s'acabi, en aquest quadre que, per fi, vam
aconseguir, vendre, en eixa cervesa freda presa
amb un amiguet una nit d'estiu, en aquell
polvet a l'hora de la migdiada ......

ANDORRA

He participat en una exposició col·lectiva al
Principat d'Andorra   ...... jejeje ...... la meva
sortida al estranger

FIGURACIÓ I ABSTRACCIÓ

El meu últim treball és un retrat i dono
gràcies per haver rebut l'encàrrec, perquè
en aquesta època, vendre un quadre és
gairebé un miracle. Hi han vegades que
em diuen que pintant quadres figuratius
és més fàcil vendre. Doncs no, és igual de
difícil.
No fa gaire, vaig participar en un debat
sobre l'abstració i la figuració, i em vaig
adonar que la suposada oposició, no és tal,
quan estem parlant d'artistas de veritat.
A la magnífica pel·lícula de V. Erice "El
sol del membrillo" se'ns revela la lluita
de l'artista amb la mort, en que tota re-
presentació es torna simbòlica i en la
qual l'artista se sap per endavant, per-
dedor. Totes les figures esdevenen abs-
tractes.
Alhora, quan miro un quadre de Tàpies,
m'adono que potser estigui mirant una
paret bruta. Per molt que vulguem
abstreure'ns, sempre representem.
Tàpies i López no estan tan allunyats.

*************************************

Mi último trabajo es un retrato, y doy
gracias por haber recibido el encargo,
porque en esta época, vender un cuadro
es casi un milagro. Hay veces que me
dicen que pintando cuadros figurativos
es mas fácil vender. Pues no, es igual
de difícil.
No hace mucho participé en un debate
sobre la abstracción y la figuración y
me di cuenta de que esa supuesta opo-
sición, no es tal, cuando estamos hablan-
do de verdaderos artistas. En la mag-
nífica película de Víctor Erice "El sol
del membrillo" se nos revela la lucha
del artista con la muerte, en la que
toda representación se vuelve sinbó-
lica y en la que el mismo artista se sa-
be perdedor de antemano. Todas las
figuras se convierten en abstractas.
Al mismo tiempo, cuando miro un
cuadro de Tàpies, me doy cuenta
de que quizás esté mirando, simple-
mente, una pared sucia. Por mucho
que queramos abstraernos, siempre
representamos. Tàpies y López no
están tan alejados como se piensa.