https://s2.shinystat.com/cgi-bin/shinystatv.cgi?L=4&USER=olahjl2&NH=1&NRD=1-67

dimecres, 3 de novembre de 2021



 SUPOSO QUE ESTIC EN UN PERÍODE DE 

TRANSICIÓ

dimarts, 12 d’octubre de 2021

Projecte de quadre


 "Els humans hem adquirit una intel·ligència especial, la

intel·ligència operativa, gràcies a les mans. És aquesta

intel·ligència la que ens permet, quan ens tobem amb un

problema, crear una eina per resoldre'l. És una intel·ligència

que ens permet preveure què pasarà si fem tal cosa o tal

altra, que ens dóna consciència del temps. És la intel·ligència

que ens fa humans. Encara avui, la major part de les coses 

que fem les fem amb les mans: conduir un cotxe, trucar per 

telèfon, jugar amb l'ordenador ... Les mans segueixen sent el

principal mitjà d'expressió de la nostra intel·ligència."

Eduald Carbonell (arqueòleg)

Les mans ... no s'adonem de la importància de les mans.

Podem donar plaer o tortura, vida o mort, sentècia o

absolució ... Un quadre està fet per les mans ... és una 

total manipulació.

Això és un esbós d'un projecte de quadre

diumenge, 15 d’agost de 2021

PINTO POC


 Últimament pinto poc, però no tinc cap mala consciència

per això. Quan em trobava angoixat per múltiples problemes

sentia amb mes força la necessitat de pintar, perquè era una

forma d'oblidar-me dels problemes vitals i centrar-me en els

problemes pictòrics. És una cosa semblant al que li passa als

poetes que necessiten de la melancolia i l'angoixa per trobar

la inspiració.

  Si pinto poc, o recurro a dibuixos menors és perquè dedico

el meu temps a gaudir dels plaers quotidians.


  Aquarel·la i retolador sobre paper. 20 x 15 cm

diumenge, 4 de juliol de 2021

Les Alpujarres


 Aquarel·la i retulador sobre paper, 20 x 15 cm. Pitres, un petit

poble de les Apujarres de Granada en un recent viatge.


Ultimament estic pintant ben poc, els meus quadres acrílics

de reflexes, perquè el meu temps el dedico, sobre tot, a

gaudir de la vida, dels viatges, dels jardí, dels amics i dels

amors. Per altra banda és difícil vendre i exposar. Em considero

un jubilat i pinto el que m'agrada a mi.

En una altra època pintava per guanyar-me la vida, fins i tot

he reballat de negre en una empresa de pintura comercial.

M'encarregaven fer còpies de quadres. Si les còpies les feia

l'autor,  cobrava una cantitat, me les encarregaven a mi

per menys de la meitat del preu. Era així, el prens o ho deixes.

Era un treball dur perquè l'exigència era alta en qualitat i en

rapidesa. Guanyava poc però aprenia diverses tècniques

pictòriques que despés vaig fer servir en la meva pintura mes

personal.

dijous, 22 d’abril de 2021

EDIFICI MARIA MICAELA


 Pintura acrílica sobre llenç, 55 x 46 cm


Als anys seixanta, jo estudiava batxillerat en un patronat escolar

a València, era el equivalent a una escola concertada d'avui en

dia, pagavem una quota modesta i els professors eren cures i mestres

d'oposició. Típica escola franquista: hissada de bandera pel matí

amb cant del "cara al sol", classes de religió pels curas dels "Sa-

grados Corazones", separació per sexe, no mes nens, missa diaria,

llet i formatge americà del pla Marshall, càstigs violents amb més

o menys sadisme, depenia dels professors, pederastia dels cures,

uns més que daltres ... Totes les meus records que guardo d'aquesta

escola són dolents. Suposo que no totes les escoles serian iguals,

és possible que si te tocava un bon professor, s'alleujava una mica

la situació, però jo no vaig tindre aquesta sort.

L'única manera d'escapar era la imaginació. Començava a anar al 

cine i recordo les pel·lícules de Doris Day i Rock Hudson en

tecnicolor on els cotxes eres descapotables, els telèfons vermells

i els apartaments amb moble-bar ... gran contrast amb el blanc i

negre, la grisor casposa i bruta del meu franquisme de cada dia.


Al costat de la meva escola hi havia un edifici que estimulava la

meva imaginació. Tenia un jardí interior per gaudi dels veïns amb

piscina; l'edifici tenia colors alegres, formes modernes i atrevides

... era com les pel·lícules de Doris Day: atractiu, un paradís. Savia

que estava fora del meu abast ... però somiava, somiava, somiava.


És la tercera vegada que faig un quadre d'aquest edifici. El primer

va ser aquest

Els anys de l'adolescència són importants en la formació

d'una persona ... o en la deformació:   Totes les misses,

les penitències i els abusos pederastas, han donat com a

fruit un anticlericalisme radical. Totes les "Formación del

Espíritu Nacional" han construït un odi a l'ensenya nacional.

Tota "la letra con sangre entra" han col·laborat al meu amor

per la acràcia i la rebel·lió.

Edifici Santa Maria Micaela de la ciutat de València

https://ca.wikipedia.org/wiki/Edifici_Santa_Maria_Micaela

Arquitecte Santiago Artal Ríos

divendres, 29 de gener de 2021

La no-violència com eina de lluita


 "Qui està disposat a morir per un ideal, està, en el fons,

igualment disposat a matar per l'ideal. Totes les doctrines

que comencen amb uns màrtirs acaben amb una inqui-

sició"

Joan Fuster


Crec que qualsevol moviment polític que no estigui basat

en la no-violència com a eina de lluita, està condemnat al

fracàs, com ha passat amb l'ETA, IRA, etc.


El quadre és antic, té quasi vint anys, 92 x 73 cm

pintura acrílica sobre llenç, no recordo ni qui va

ser el comprador.

diumenge, 24 de gener de 2021

Striptease ideológic



 Em sento autèntic català:  nascut a València, de pares

madrilenys, castellanoparlant la major part de la meva

vida (llarga), veí de Vilanova i la Geltrú des de fa uns

anys, per raons sentimentals. Militant maoista durant el

franquisme, votant del psoE molts anys (quasi em dona

vergonya reconèixer-ho). Des de que estic a Catalunya 

voto independentisme ... i ara a les properes eleccions,

per primera vegada votaré a la dreta ... indepe, però dreta.


No sóc una persona de fortes conviccions ... el dubte el

tinc sempre present ... és possible que canvïi d'opinió,

no ho sé .....   😕😕

dimarts, 12 de gener de 2021

Dibuixar és divertit



 Dibuixar sense pretensions, sense voler fer una 

obra acabada, te l'avantatge de gaudir el moment

... moltes vegades surt una merdeta ... no passa

res, estripes el paper i agafes un de nou. De tant

en tant, surt una cosa que val la pena conservar.


Suposo que a l'hora d'escriure o de fer música pasarà una

cosa semblant. Experimentar és necessari, cal surtir de la

zona de confort i córrer riscos. Aquesta reflexió me la faig

a mi mateix, perquè em sento culpable de no experimentar 

mes, per mantenir-me fidel al que suposo que és el meu estil.

*****************************************************

Dibujar sin pretensiones, sin querer hacer una obra muy

acabada tiene la ventaja de disfrutar el momento .... muchas

veces sale una merdeta ... no pasa nada, se rompe el papel i

cogemos otro. De vez en cuando sale una cosa que vale la

pena conservar.

Supongo que a la hora de escribir o hacer música pasará una

cosa parecida. Experimentar es necesario, hay que salir de la

zona de confort y arriesgarse. Esta reflexión me la hago a mi

mismo porque me siento culpable por no experimentar, por

mantenerme fiel  a lo que supongo que es, mi estilo. No sé.

dimarts, 5 de gener de 2021

Quadres antics




 Aquests quadres són de ja fa quinze anys. Inspirat per 

un quadre de Norman Rockwell vaig fer una larga sèrie,

fins que vaig trobar un altre filó amb els reflexes. Jo 

funciono d'aquesta manera, soc com un miner, quan

trobo un filó, aprofundeixo fins a esgotar-ho. Encara

crec que podria treure-li suc, de tant en tant en venen

ganes.

dimecres, 16 de desembre de 2020

De visita per la exposició






 Avui m'he passat per l'exposició de Barcelona,

molt bé atesos per l'Oscar



dimecres, 9 de desembre de 2020

Exposició col·lectiva


 Exposar els teus quadres al públic és molt

important per qualsevol artista ... per vendre'ls

o encara que no més sigui per comunicar-te

dimarts, 1 de desembre de 2020

EXPOSICIÓ COL·LECTIVA


 Malgrat la pandèmia i totes les entrebancs que hi ha per exposar ... del dia 10 de desembre al 10 de gener, participaré amb dos quadres, en una expo col·lectva a Barcelona, Passeig de Gràcia, Consell de Cent, 355

dijous, 26 de novembre de 2020

MONTSENY


 De tant en tant cal canviar de quadre ... cal canviar de forma 

de pintar ... cal canviar


Títol: Montseny

Mides: 84 x 69 cm

Técnica: pintura acrílica sobre llenç

Preu: truca'm al 627747471 o escriu-me al 

           adlertmanuel@gmail.com

dijous, 5 de novembre de 2020

HOMES-DONES


Continuo pintant, malgrat que mes poc a poc. Per una banda

cada dia és mes difícil vendre i per l'altra tinc la vida plena de

coses i cal dosificar-se ... 😂

Títol, "Homes-dones"

Técnica, pintura acrílica sobre llenç

Mides, 40 x 40 cm

Preu: 200 €

Si algú està interessat, la meva adreça és:

   adlertmanuel@gmail.com

dijous, 20 d’agost de 2020

PLAÇA DE LA VILA


 Bé està tenir una "patria", natural, adoptiva o militar, cadascú

s'apanya com pot. Però els "patriotismes" ¿no són una hipertrofia?
Joan Fuster

dimecres, 5 d’agost de 2020

La Geltrú

El rovell de l'ou de la Geltrú
fet per un pintor de pa sucat amb oli
                        😂

Retulador i aquarel·la sobre paper canson
23 x 32 cm

divendres, 10 de juliol de 2020

Esglesia Sant Joan del Mercat

L'esglesia Sant Joan del Mercat, estil gòtic del segle XIV, es
reformà completament durant els segles XVII i XVIII en
estil barroc. Enfront de la Llonja de la seda, gòtic civil i al
costat del Mercat Central, modernisme.
El conjunt és impressionant.

Retulador i aquarel·la sobre paper canson 42 x 30 cm
Preu, 250 €
Qui estigui interesat que em posi un correu
                       adlertmanuel@gmail.com

dilluns, 6 de juliol de 2020

EXPOSICIÓ A SANT PERE DE RIBES




Confirmat, del 8 de juliol al 3 d'agost
Exposició a Ribes, acrílics i aquarel·les


dimarts, 23 de juny de 2020

Dones-esglesia

Des de que pinto aquarel·les tinc una mica oblidats
els acrílics i aquest estava quasi llest.
L'any passat vaig fer un viatge a Irlanda i en un
aparador enfront d'una esglesia vaig captar aquesta
image ... que sembla una dona questionan-se el
poder de l'esglesia ... en una país com Irlanda de forta
tradició católica.

Pintura acrílica sobre llenç, 50 x 40 cm  500 €