M'agrada molt Joan Fuster i pensava que ho habia
llegit quasi tot, i no ... l'altre dia em recomanaren
El descrèdit de la realitat, que no coneixia. Em con-
sidero realista i el llibre tracta de la pintura no-rea-
lista, abstracta o expressionista. Fuster no pren
partit pel realisme o l'abstracte, només explica per-
què en una època (el llibre està escrit a l'any 55)
el realisme estava desacreditat.
"L'art abstracte es justifica en un concepte de la
bellesa que la redueix a una relació estètica i har-
moniosa de plans, colors i línies"
"Quan el pintor ja no sap què fer més (perquè
ho ha intentat tot) amb la realitat desacreditada,
l'oblida, li gira l'esquena, l'esclou de l'àmbit de
la pintura"
"Un bon quadre es reconeix perquè és igual-
ment bo si el mirem cap avall"
"L'art abstracte es veu condemnat, pel seus
propis principis, a no dir res"
"L'art abstracte és, doncs, decoratiu, com un
estampat, com una catifa persa, com bona part
de l'art oriental. Cobra d'aquesta forma, una
utilitat nova"
Estimulat per la lectura, he fet uns intentos de
pintura abstracta. No és la primera vegada que
ho faig, i sempre fracaso. Per dues raons:
* Una manca d'imaginació, orfe de la realitat
* i perquè no tinc un super ego on mirar-me
com a fons d'inspiració
2 comentaris:
Això de fracassar és molt subjectiu, no et sembla?
Potser d'aquí un temps ho veus diferent.
Publica un comentari a l'entrada