LLIBERTAT

Una de les satisfaccions majors del fet de crear un

quadre és la sensació de llibertat, de que pots fer

el que vulguis guiant-te només pel teu gust i les 

teves capacitats tècniques.

Quan t'encarreguen el quadre la cosa cambia, la

llibertat està condicionada, qui paga, mana. Es cert

que sempre tindràs un espai de llibertat.

La llibertat és una paraula i un concepte molt gastat

quasi desgastat. La llibertat absoluta no existeix, 

sempre li posem límits. 

"Que ningú no s'enganye: l'acompliment de la llibertat

és el llibertinatge, Jo en sóc partidari, siga dit de passa-

da"  deia Joan Fuster

El problema mes greu que té és que de la idea teòrica

que tenim a la realitat, hi ha un bon tros. És posible

que l'art sigui un camí intermedi entre tot dos

Quadre 65 x 50 cm, pintura acrílica sobre llenç

CAMPANAR PARRÒQUIA SANTA MARIA DE LA GELTRÚ

 

L'art, en general és un reflex de la societat

on viu l'artista. Això és molt evident a la

literatura, no tant a la música i de forma

relativa a la pintura. Si mirem un quadre

no és pas difícil posar-hi la data, per l'estil

per la técnica o pel tema. Als quadres que

jo pinto, moltes vegades hi han cotxes, que

es una forma de posar-hi data; també les

persones, per la roba o el pentinat ... no és

una cosa intencionada, és una reflexió "a

posteriori".

Alguna vegada contemplo un quadre, d'un

paisatge a l'oli, per exemple, i no sé si està

pintat fa una estona o fa un segle. No m'agra-

daria que em passés amb un quadre meu.

PINTO POC

 Últimament pinto poc, però no tinc cap mala consciència

per això. Quan em trobava angoixat per múltiples problemes

sentia amb mes força la necessitat de pintar, perquè era una

forma d'oblidar-me dels problemes vitals i centrar-me en els

problemes pictòrics. És una cosa semblant al que li passa als

poetes que necessiten de la melancolia i l'angoixa per trobar

la inspiració.

  Si pinto poc, o recurro a dibuixos menors és perquè dedico

el meu temps a gaudir dels plaers quotidians.

  Aquarel·la i retolador sobre paper. 20 x 15 cm

Les Alpujarres

 Aquarel·la i retulador sobre paper, 20 x 15 cm. Pitres, un petit

poble de les Apujarres de Granada en un recent viatge.

Ultimament estic pintant ben poc, els meus quadres acrílics

de reflexes, perquè el meu temps el dedico, sobre tot, a

gaudir de la vida, dels viatges, dels jardí, dels amics i dels

amors. Per altra banda és difícil vendre i exposar. Em considero

un jubilat i pinto el que m'agrada a mi.

En una altra època pintava per guanyar-me la vida, fins i tot

he reballat de negre en una empresa de pintura comercial.

M'encarregaven fer còpies de quadres. Si les còpies les feia

l'autor,  cobrava una cantitat, me les encarregaven a mi

per menys de la meitat del preu. Era així, el prens o ho deixes.

Era un treball dur perquè l'exigència era alta en qualitat i en

rapidesa. Guanyava poc però aprenia diverses tècniques

pictòriques que despés vaig fer servir en la meva pintura mes

personal.

EDIFICI MARIA MICAELA

 Pintura acrílica sobre llenç, 55 x 46 cm

Als anys seixanta, jo estudiava batxillerat en un patronat escolar

a València, era el equivalent a una escola concertada d'avui en

dia, pagavem una quota modesta i els professors eren cures i mestres

d'oposició. Típica escola franquista: hissada de bandera pel matí

amb cant del "cara al sol", classes de religió pels curas dels "Sa-

grados Corazones", separació per sexe, no mes nens, missa diaria,

llet i formatge americà del pla Marshall, càstigs violents amb més

o menys sadisme, depenia dels professors, pederastia dels cures,

uns més que daltres ... Totes les meus records que guardo d'aquesta

escola són dolents. Suposo que no totes les escoles serian iguals,

és possible que si te tocava un bon professor, s'alleujava una mica

la situació, però jo no vaig tindre aquesta sort.

L'única manera d'escapar era la imaginació. Començava a anar al 

cine i recordo les pel·lícules de Doris Day i Rock Hudson en

tecnicolor on els cotxes eres descapotables, els telèfons vermells

i els apartaments amb moble-bar ... gran contrast amb el blanc i

negre, la grisor casposa i bruta del meu franquisme de cada dia.

Al costat de la meva escola hi havia un edifici que estimulava la

meva imaginació. Tenia un jardí interior per gaudi dels veïns amb

piscina; l'edifici tenia colors alegres, formes modernes i atrevides

... era com les pel·lícules de Doris Day: atractiu, un paradís. Savia

que estava fora del meu abast ... però somiava, somiava, somiava.

És la tercera vegada que faig un quadre d'aquest edifici. El primer

va ser aquest

Els anys de l'adolescència són importants en la formació

d'una persona ... o en la deformació:   Totes les misses,

les penitències i els abusos pederastas, han donat com a

fruit un anticlericalisme radical. Totes les "Formación del

Espíritu Nacional" han construït un odi a l'ensenya nacional.

Tota "la letra con sangre entra" han col·laborat al meu amor

per la acràcia i la rebel·lió.

Edifici Santa Maria Micaela de la ciutat de València

https://ca.wikipedia.org/wiki/Edifici_Santa_Maria_Micaela

Arquitecte Santiago Artal Ríos

La no-violència com eina de lluita

 "Qui està disposat a morir per un ideal, està, en el fons,

igualment disposat a matar per l'ideal. Totes les doctrines

que comencen amb uns màrtirs acaben amb una inqui-

sició"

Joan Fuster

Crec que qualsevol moviment polític que no estigui basat

en la no-violència com a eina de lluita, està condemnat al

fracàs, com ha passat amb l'ETA, IRA, etc.

El quadre és antic, té quasi vint anys, 92 x 73 cm

pintura acrílica sobre llenç, no recordo ni qui va

ser el comprador.

Dibuixar és divertit

 Dibuixar sense pretensions, sense voler fer una 

obra acabada, te l'avantatge de gaudir el moment

... moltes vegades surt una merdeta ... no passa

res, estripes el paper i agafes un de nou. De tant

en tant, surt una cosa que val la pena conservar.

Suposo que a l'hora d'escriure o de fer música pasarà una

cosa semblant. Experimentar és necessari, cal surtir de la

zona de confort i córrer riscos. Aquesta reflexió me la faig

a mi mateix, perquè em sento culpable de no experimentar 

mes, per mantenir-me fidel al que suposo que és el meu estil.

*****************************************************

Dibujar sin pretensiones, sin querer hacer una obra muy

acabada tiene la ventaja de disfrutar el momento .... muchas

veces sale una merdeta ... no pasa nada, se rompe el papel i

cogemos otro. De vez en cuando sale una cosa que vale la

pena conservar.

Supongo que a la hora de escribir o hacer música pasará una

cosa parecida. Experimentar es necesario, hay que salir de la

zona de confort y arriesgarse. Esta reflexión me la hago a mi

mismo porque me siento culpable por no experimentar, por

mantenerme fiel  a lo que supongo que es, mi estilo. No sé.

Quadres antics

 Aquests quadres són de ja fa quinze anys. Inspirat per 

un quadre de Norman Rockwell vaig fer una larga sèrie,

fins que vaig trobar un altre filó amb els reflexes. Jo 

funciono d'aquesta manera, soc com un miner, quan

trobo un filó, aprofundeixo fins a esgotar-ho. Encara

crec que podria treure-li suc, de tant en tant en venen

ganes.

Exposició col·lectiva

 Exposar els teus quadres al públic és molt

important per qualsevol artista ... per vendre'ls

o encara que no més sigui per comunicar-te

EXPOSICIÓ COL·LECTIVA

 Malgrat la pandèmia i totes les entrebancs que hi ha per exposar ... del dia 10 de desembre al 10 de gener, participaré amb dos quadres, en una expo col·lectva a Barcelona, Passeig de Gràcia, Consell de Cent, 355

MONTSENY

 De tant en tant cal canviar de quadre ... cal canviar de forma 

de pintar ... cal canviar

Títol: Montseny

Mides: 84 x 69 cm

Técnica: pintura acrílica sobre llenç

Preu: truca'm al 627747471 o escriu-me al 

           adlertmanuel@gmail.com

HOMES-DONES

Continuo pintant, malgrat que mes poc a poc. Per una banda

cada dia és mes difícil vendre i per l'altra tinc la vida plena de

coses i cal dosificar-se ... 😂

Títol, "Homes-dones"

Técnica, pintura acrílica sobre llenç

Mides, 40 x 40 cm

Preu: 200 €

Si algú està interessat, la meva adreça és:

   adlertmanuel@gmail.com

EXPOSICIÓ A VILANOVA I LA GELTRÚ

 Us esperem

PLAÇA DE LA VILA

 Bé està tenir una "patria", natural, adoptiva o militar, cadascú

s'apanya com pot. Però els "patriotismes" ¿no són una hipertrofia?

Joan Fuster

La Geltrú

El rovell de l'ou de la Geltrú
fet per un pintor de pa sucat amb oli
                        😂

Retulador i aquarel·la sobre paper canson
23 x 32 cm

Esglesia Sant Joan del Mercat

L'esglesia Sant Joan del Mercat, estil gòtic del segle XIV, es
reformà completament durant els segles XVII i XVIII en
estil barroc. Enfront de la Llonja de la seda, gòtic civil i al
costat del Mercat Central, modernisme.
El conjunt és impressionant.

Retulador i aquarel·la sobre paper canson 42 x 30 cm
Preu, 250 €
Qui estigui interesat que em posi un correu
                       adlertmanuel@gmail.com

EXPOSICIÓ A SANT PERE DE RIBES

Confirmat, del 8 de juliol al 3 d'agost
Exposició a Ribes, acrílics i aquarel·les

Sant Pere de Ribes

Properament faré una exposició a Sant Pere de Ribes,
població que està al costat de Vilanova. Estic fent
aquarel·les del poble que acompanyaràn el meus
acrílics ... algúns encara sense acabar.

Se m'amuntega la feina ...... 😄😄😄

Vilanova mon amour

Estic fent-me un bon grapat de aquarel·les de Vilanova.
Haig de reconèixer que mes que aquarel·les es tracta de
dibuixos a retulador il·luminats amb aquarel·la.

Pot ser que el que fem no porti
sempre la felicitat, però si no
fem res, no hi haurà felicitat.
Albert Camus