L'art, en general és un reflex de la societat
on viu l'artista. Això és molt evident a la
literatura, no tant a la música i de forma
relativa a la pintura. Si mirem un quadre
no és pas difícil posar-hi la data, per l'estil
per la técnica o pel tema. Als quadres que
jo pinto, moltes vegades hi han cotxes, que
es una forma de posar-hi data; també les
persones, per la roba o el pentinat ... no és
una cosa intencionada, és una reflexió "a
posteriori".
Alguna vegada contemplo un quadre, d'un
paisatge a l'oli, per exemple, i no sé si està
pintat fa una estona o fa un segle. No m'agra-
daria que em passés amb un quadre meu.
11 comentaris:
No hi havia pensat mai, suposo perquè a mi m'agraden les coses o no m'agraden. És la química en veure un quadre, escoltar una peça de música o en llegir un poema o un llibre, m'enganxa o no em diu res. En l'art no hi ha mitges tintes per a mi, per això no em fa falta la data de qui ho ha fet.
La teva obra m'atreu per les escenes reals i els seus personatges.
Aferradetes, Manel.
Jo tampoco havia pensat mai en això.
M'agrada molt aquest cuadre.
Et felicito.
Moltes gràcies amics per visitar-me i perdre el temps en posar-me comentaris ..... us estimo
A mi me encanta cuando algunos artistas juegan a mezclar todo esto que nos dices. La mujer de Vermeer vertiendo leche en un bar contemporáneo, por ejemplo. Es muy curioso.
Me gusta mucho tu campanario. Besitos!
Si, lopillas .... me gustan las mezclas, mis cuadros de reflejos suelen parece puzles que mezclan las transparencias con los reflejos. Gracias por pasar por aquí
Bonita entrada. Te sigo.
Arte en estado puro, artista...
Abrazote utópico.-
El teu cuadre fa justicia al moment i lloc.
És una manera de posar en context l'època de realització de l'obra. Potser, com dius, d'una manera inconscient, per molt efectiva.
Conec l'esglesia, el meu fill mitgà hi va viure un temps aprop.
Salutacions.
yo tambien pinto aunque no tan bello cómo lo haces tú
Publica un comentari a l'entrada