LLIBERTAT

Una de les satisfaccions majors del fet de crear un

quadre és la sensació de llibertat, de que pots fer

el que vulguis guiant-te només pel teu gust i les 

teves capacitats tècniques.

Quan t'encarreguen el quadre la cosa cambia, la

llibertat està condicionada, qui paga, mana. Es cert

que sempre tindràs un espai de llibertat.

La llibertat és una paraula i un concepte molt gastat

quasi desgastat. La llibertat absoluta no existeix, 

sempre li posem límits. 

"Que ningú no s'enganye: l'acompliment de la llibertat

és el llibertinatge, Jo en sóc partidari, siga dit de passa-

da"  deia Joan Fuster

El problema mes greu que té és que de la idea teòrica

que tenim a la realitat, hi ha un bon tros. És posible

que l'art sigui un camí intermedi entre tot dos

Quadre 65 x 50 cm, pintura acrílica sobre llenç

RETRAT

 

No estic massa satisfet d'aquest retrat, però es

una sort que avui en dia t'encarreguin un treball

no podia dir que no. La foto original era dolenta,

mal escaneada ... mel vaig agafar com un repte.

Un treball d'encàrrec sempre és complicat, perquè

no et sents lliure, no pots fer el que vulguis. Qui

paga, mana. A més a més, en un retrat el més im-

portant és la semblança amb el retratat, o sigui que

et sents molt, molt condicionat.

Retrat Teresa

En aquest retrat he tingut molts dubtes a l'hora de triar
la foto, perquè ella quan riu, i riu molt, quasi tanca els
ulls ...... he triat una amb un somriure, que és mes adecuat
per un retrat. Després m'he recordat del magnetisme del
quadre La Gioconda, per aquest sonriure incert, dubtós i
esbossat en una ombra ..... he intentat imitar-ho, però
crec que he fracassat.
Ara, sense voler, he imitat l'estructura del quadre de La
Gioconda: figura plànol mitjà, mans juntes, fons una
mica oníric.
És el que tenen les obres mestres ..... que entren al nostre
cap, i forman part del nostre inconscient.


***********************************


En este retrato he tenido muchas dudas a la hora de elegir
la foto adecuada, de las muchas que le hice sin que sospe-
chara nada, porque era un regalo sorpresa, ya que ella,
cuando rie, y rie mucho, casi cierra los ojos..... he elegido
una sonrisa, que es mas adecuado para un retrato. Después
me he acordado del magnetismo del cuadro La Gioconda,
por esa sonrisa incierta, dudosa y esbozada en una sombra.
He intentado imitarlo pero creo que he fracasado.
Ahora, sin querer, he imitado la estructura del cuadro:
figura plano medio, manos juntas y fondo un poco onírico.
Es lo que tienen las obras maestras ..... que entran en nuestra
cabeza y forman parte de nuestro inconsciente.

RETRAT DE JAUME

Un retrat sempre és un repte difícil. D'una banda has de entusiasmar-te
davant les dificultats tècniques que se't presenten i superar-te a tu mateix,
per l'atre costat, es tracta d'una obra d'encàrrec, has de saber què vol, què
espera de tu el retratat. Si no li agrada a ell, que és el que paga, hauràs
fracassat.

***********************************************************

Un retrato siempre es un reto difícil. Por un lado tienes que entusiasmarte
ante las dificultades técnicas que se te presentan y superarte a ti mismo,
por el otro, al tratarse de una obra de encargo, tienes que saber qué desea,
qué espera de ti el retratado. Si no le gusta a él, que es el que paga, habrás
fracasado.

Bé, fa molt que no poso res al blog, la veritat és
que tampoc pinto massa. No sé si hauria de
preocupar-me per aixó. L'important és tenir la
sensació de que un està mitjanament satisfet
amb la seva vida.

Quan era jove tenia grans projectes, fer la revo-
lució social, trovar l'amor de la meva vida,
triunfar professionalment  ..... fer-se gran, crec
que consisteix en adonar-se de la nostra pròpia
petitesa i, per tant, buscar la felicitat en les co-
ses senzilles. En els afectes quotidians, en cuidar
la nostra salut, en eixa novel·la que en fa pena
que s'acabi, en aquest quadre que, per fi, vam
aconseguir, vendre, en eixa cervesa freda presa
amb un amiguet una nit d'estiu, en aquell
polvet a l'hora de la migdiada ......