EDIFICI MARIA MICAELA

 Pintura acrílica sobre llenç, 55 x 46 cm

Als anys seixanta, jo estudiava batxillerat en un patronat escolar

a València, era el equivalent a una escola concertada d'avui en

dia, pagavem una quota modesta i els professors eren cures i mestres

d'oposició. Típica escola franquista: hissada de bandera pel matí

amb cant del "cara al sol", classes de religió pels curas dels "Sa-

grados Corazones", separació per sexe, no mes nens, missa diaria,

llet i formatge americà del pla Marshall, càstigs violents amb més

o menys sadisme, depenia dels professors, pederastia dels cures,

uns més que daltres ... Totes les meus records que guardo d'aquesta

escola són dolents. Suposo que no totes les escoles serian iguals,

és possible que si te tocava un bon professor, s'alleujava una mica

la situació, però jo no vaig tindre aquesta sort.

L'única manera d'escapar era la imaginació. Començava a anar al 

cine i recordo les pel·lícules de Doris Day i Rock Hudson en

tecnicolor on els cotxes eres descapotables, els telèfons vermells

i els apartaments amb moble-bar ... gran contrast amb el blanc i

negre, la grisor casposa i bruta del meu franquisme de cada dia.

Al costat de la meva escola hi havia un edifici que estimulava la

meva imaginació. Tenia un jardí interior per gaudi dels veïns amb

piscina; l'edifici tenia colors alegres, formes modernes i atrevides

... era com les pel·lícules de Doris Day: atractiu, un paradís. Savia

que estava fora del meu abast ... però somiava, somiava, somiava.

És la tercera vegada que faig un quadre d'aquest edifici. El primer

va ser aquest

Els anys de l'adolescència són importants en la formació

d'una persona ... o en la deformació:   Totes les misses,

les penitències i els abusos pederastas, han donat com a

fruit un anticlericalisme radical. Totes les "Formación del

Espíritu Nacional" han construït un odi a l'ensenya nacional.

Tota "la letra con sangre entra" han col·laborat al meu amor

per la acràcia i la rebel·lió.

Edifici Santa Maria Micaela de la ciutat de València

https://ca.wikipedia.org/wiki/Edifici_Santa_Maria_Micaela

Arquitecte Santiago Artal Ríos

Exposició col·lectiva

 Exposar els teus quadres al públic és molt

important per qualsevol artista ... per vendre'ls

o encara que no més sigui per comunicar-te

HOMES-DONES

Continuo pintant, malgrat que mes poc a poc. Per una banda

cada dia és mes difícil vendre i per l'altra tinc la vida plena de

coses i cal dosificar-se ... 😂

Títol, "Homes-dones"

Técnica, pintura acrílica sobre llenç

Mides, 40 x 40 cm

Preu: 200 €

Si algú està interessat, la meva adreça és:

   adlertmanuel@gmail.com

EXPOSICIÓ A VILANOVA I LA GELTRÚ

 Us esperem

PLAÇA DE LA VILA

 Bé està tenir una "patria", natural, adoptiva o militar, cadascú

s'apanya com pot. Però els "patriotismes" ¿no són una hipertrofia?

Joan Fuster

Esglesia Sant Joan del Mercat

L'esglesia Sant Joan del Mercat, estil gòtic del segle XIV, es
reformà completament durant els segles XVII i XVIII en
estil barroc. Enfront de la Llonja de la seda, gòtic civil i al
costat del Mercat Central, modernisme.
El conjunt és impressionant.

Retulador i aquarel·la sobre paper canson 42 x 30 cm
Preu, 250 €
Qui estigui interesat que em posi un correu
                       adlertmanuel@gmail.com

EXPOSICIÓ A SANT PERE DE RIBES

Confirmat, del 8 de juliol al 3 d'agost
Exposició a Ribes, acrílics i aquarel·les

Dones-esglesia

Des de que pinto aquarel·les tinc una mica oblidats
els acrílics i aquest estava quasi llest.
L'any passat vaig fer un viatge a Irlanda i en un
aparador enfront d'una esglesia vaig captar aquesta
image ... que sembla una dona questionan-se el
poder de l'esglesia ... en una país com Irlanda de forta
tradició católica.

Pintura acrílica sobre llenç, 50 x 40 cm  500 €

Vilanova mon amour

Estic fent-me un bon grapat de aquarel·les de Vilanova.
Haig de reconèixer que mes que aquarel·les es tracta de
dibuixos a retulador il·luminats amb aquarel·la.

Pot ser que el que fem no porti
sempre la felicitat, però si no
fem res, no hi haurà felicitat.
Albert Camus

Montmartre

Paris és excesiu ..... és l'impressió que tinc d'un viatge
recent ...... es posible que'l quadre també m'ha sortit
una mica ....... excesiu.

Mides. 40 x 40 cm
Acrílic sobre llenç
Preu, mensatge privat

MIRALLS TRANSPARENTS 2

Títol  .............. Miralls Transparents 2
Mides ..........    46 x 38 cm
Técnica ......     pintura acrílica sobre llenç
Data ...........     març 2017

Yo que sentí el horror de los espejos
No solo ante el cristal impenetrable
Donde acaba y empieza, inhabitable,
un imposible espacio de reflejos.

Infinitos los veo, elementales
Ejecutores de un antiguo pacto,
multiplicar el mundo como el acto
generativo, insomnes y fatales.

Prolongan este vano mundo incierto
en su vertiginosa telaraña
a veces en la tarde los empaña
el hálito de un hombre que no ha muerto.

Que haya sueños es raro, que haya espejos,
que el usual y gastado repertorio
de cada día incluya el ilusorio
orbe profundo que urden los reflejos.

Jorge Luis Borges

El quadre està en venda.
Si algú està interesat que em posi un misatge
o una trucada telefónica

RETRAT DE JAUME

Un retrat sempre és un repte difícil. D'una banda has de entusiasmar-te
davant les dificultats tècniques que se't presenten i superar-te a tu mateix,
per l'atre costat, es tracta d'una obra d'encàrrec, has de saber què vol, què
espera de tu el retratat. Si no li agrada a ell, que és el que paga, hauràs
fracassat.

***********************************************************

Un retrato siempre es un reto difícil. Por un lado tienes que entusiasmarte
ante las dificultades técnicas que se te presentan y superarte a ti mismo,
por el otro, al tratarse de una obra de encargo, tienes que saber qué desea,
qué espera de ti el retratado. Si no le gusta a él, que es el que paga, habrás
fracasado.

LA IMATGE ES CONVERTEIX EN REALITAT

La realitat es confon amb la seva pròpia imatge; la imatge es converteix
en realitat, una suprarrealitat, una realitat de recanvi.

Consumisme visual i deteriorament de la realitat van de la mà, i guany i
pèrdua de la realitat, també. El coneiximent precís és, alhora, embotonat
i el informat, manipulat. La ubicuitat del nostre tercer ull electrònic ame-
naça de convertir-nos en éssers monoculars, mers Polifemos encegats per
la realitat.

***********************************************************

La realidad se confunde con su propia imagen; la imagen se convierte en
reaalidad, una suprarrealidad, una realidad de repuesto.

Consumismo visual y deterioro de la realidad van de la mano, y ganancia
y y pérdida de la realidad corren parejas.El conocimiento certero es, a la
vez, abotargado, y el informado, manipulado. La ubicuidad de nuestro ter-
cer ojo electrónico amenaza con convertirnos en seres unioculares: meros
Polifemos cegados por ls realidad.

Nuevas formas de realismo. Peter Sager. Alianza forma.

Exposició a Vilafranca del Penedés

Exposición en Vilafranca del Penedés

MERCAT DE VILANOVA I LA GELTRÚ

                                           Mides: 55 x 46 cm, pintura acrílica sobre llenç

Quan   es va inventar   la  fotografia,  molta gent  va  pensar que el  realisme estava
acabat, i la pintura debia buscar nous camins, i açí va començar l'impressionisme,
l'expressionisme, l'abstracte i tots els informalismes i avanguardas del segle XX.
Ara al segle XXI, ha començat un nou realisme basat, precisament en alló que es
pensava que acabaria amb ell, en la fotografia. Ja no es pinta de la realitat si no de
la realitat fotografiada.

*******************************************************************

Cuando se inventó la fotografía mucha gente pensó que el realismo estaba acabado
y la pintura debía buscar nuevos caminos, y así comenzó el impresionismo, el ex-
presionismo, el abstracto y todos los informalismos y las vanguardias del siglo XX.
Ahora en el siglo XXI ha comenzado un nuevo realismo basado, precisamente en
aquello que se pensaba que acabaría con él, en la fotografía. Ya no se pinta de la
realidad si no de la realidad fotografiada.