MIRALLS TRANSPARENTS 2

Títol  .............. Miralls Transparents 2
Mides ..........    46 x 38 cm
Técnica ......     pintura acrílica sobre llenç
Data ...........     març 2017

Yo que sentí el horror de los espejos
No solo ante el cristal impenetrable
Donde acaba y empieza, inhabitable,
un imposible espacio de reflejos.

Infinitos los veo, elementales
Ejecutores de un antiguo pacto,
multiplicar el mundo como el acto
generativo, insomnes y fatales.

Prolongan este vano mundo incierto
en su vertiginosa telaraña
a veces en la tarde los empaña
el hálito de un hombre que no ha muerto.

Que haya sueños es raro, que haya espejos,
que el usual y gastado repertorio
de cada día incluya el ilusorio
orbe profundo que urden los reflejos.

Jorge Luis Borges

El quadre està en venda.
Si algú està interesat que em posi un misatge
o una trucada telefónica

Dona blava trenca el cap del home verd

Títol, "Dona blava trenca el cap del home verd"
Mides, 61 x 46 cm
Técnica, pintura acrílica sobre llenç
QUADRE EN VENDA
Si algú està interessat que em posi un missatge
o una trucada telefónica

Fotos

Darrerament estic pintant poc, però, en absolut em preocupa,
al contrari, perquè la raó és que estic massa ocupat vivint i
gaudint la vida. El si faig és moltes fotos, acumulant material
per al reinici, que serà després d'un viatge que preparo a
Portugal, on també trobaré molt material pintable.
Aquí us deixo algunes de les fotos que possiblement es convertiran
en quadres.

**************************************

Ultimamente estoy pintando poco, pero en absoluto me preocupa,
al contrario, porque la razón es que estoy demasiado ocupado
viviendo y disfrutando de la vida. Lo que si hago es muchas fotos,
acumulando material para el reinicio que será después de un viaje
que preparo a Portugal, donde también encontraré mucho material
pintable.
Aquí os dejo algunas de las fotos que posiblemente se convertirán
en cuadros.

MATERIALISME - IDEALISME

Hi va haver un temps en què em preocupava la filosofia, i vaig veure que hi havia dues postures antagòniques: l'idealisme i el materialisme. Jo vaig triar el materialisme, però no va ser el resultat d'una elocubración intel·lectual, va ser perquè vaig pensar que era el natural, que sempre m'havia comportat de manera materialista i que la majoria de la gent funcionem així. Si al creuar el carrer, se'ns acosta un cotxe, no pensem que és una il·lusió, ens apartem perquè estem segurs que el cotxe és real. Més endavant em vaig interessar per l'art i també hi havia dues postures: el realisme i l'abstracció. Em va passar el mateix. Pretendre que les idees abstractes estan per sobre de la realitat, em va semblar una impostura antinatural. És cert que la relitat és inabastable i que el que percebem és només una part, però és real. El que si que està sol al nostre cap és la bellesa. La realitat existeix i nosaltres la trobem bella ..... o no ........

*************************************************************
Hubo un tiempo en que me preocupaba la filosofía, y vi que había dos posturas antagónicas: el idealismo y el materialismo. Yo elegí el materialismo, pero no fue el resultado de una elocubración intelectual, fue porque pensé que era lo natural, que siempre me había comportado de forma materialista y que la mayoría de la gente funcionamos así. Si al cruzar la calle, se nos acerca un coche, no pensamos que es una ilusión, nos apartamos porque estamos seguros de que el coche es real.
Mas adelante me interesé por el arte y también había dos posturas: el realismo y la abstracción. Me pasó lo mismo. Pretender que las ideas abstractas están por encima de lo real, me pareció una impostura antinatural. Es cierto que la relidad es inabarcable y que lo que percibimos es solo una parte, pero es real. Lo que si que está solo en nuestra cabeza es la belleza. La realidad existe y nosotros la encontramos bella  ..... o no ........

QUADRES ANTICS

S'acaba l'any, he tingut poca activita ultimament
però perquè canviar-se de casa és una cosa esgo-
tadora que et deixa garebé sense energies.
En aquests dies he tingur tres alegries, he venut
tres quadres.No son aquests que publico avui, es
tracta de quadres de fa vuit o nou anys, però que
em porten bons records.

*************************************

Se acaba el año, he tenido poca actividad ultima-
mente, porque cambiarse de casa es algo realmente
agotador que te deja casi sin energías.
En estos días he tenido tres alegrías, he vendido
tres cuadros, no son éstos que publico hoy, estos
son cuadros pintados hace 8 o 9 años, pero que
me traen muy buenos recuerdos.

RETRAT DE JAUME

Un retrat sempre és un repte difícil. D'una banda has de entusiasmar-te
davant les dificultats tècniques que se't presenten i superar-te a tu mateix,
per l'atre costat, es tracta d'una obra d'encàrrec, has de saber què vol, què
espera de tu el retratat. Si no li agrada a ell, que és el que paga, hauràs
fracassat.

***********************************************************

Un retrato siempre es un reto difícil. Por un lado tienes que entusiasmarte
ante las dificultades técnicas que se te presentan y superarte a ti mismo,
por el otro, al tratarse de una obra de encargo, tienes que saber qué desea,
qué espera de ti el retratado. Si no le gusta a él, que es el que paga, habrás
fracasado.

FOTOMUNTATGES

LA IMATGE ES CONVERTEIX EN REALITAT

La realitat es confon amb la seva pròpia imatge; la imatge es converteix
en realitat, una suprarrealitat, una realitat de recanvi.

Consumisme visual i deteriorament de la realitat van de la mà, i guany i
pèrdua de la realitat, també. El coneiximent precís és, alhora, embotonat
i el informat, manipulat. La ubicuitat del nostre tercer ull electrònic ame-
naça de convertir-nos en éssers monoculars, mers Polifemos encegats per
la realitat.

***********************************************************

La realidad se confunde con su propia imagen; la imagen se convierte en
reaalidad, una suprarrealidad, una realidad de repuesto.

Consumismo visual y deterioro de la realidad van de la mano, y ganancia
y y pérdida de la realidad corren parejas.El conocimiento certero es, a la
vez, abotargado, y el informado, manipulado. La ubicuidad de nuestro ter-
cer ojo electrónico amenaza con convertirnos en seres unioculares: meros
Polifemos cegados por ls realidad.

Nuevas formas de realismo. Peter Sager. Alianza forma.

Exposició a Vilafranca del Penedés

Exposición en Vilafranca del Penedés

MERCAT DE VILANOVA I LA GELTRÚ

                                           Mides: 55 x 46 cm, pintura acrílica sobre llenç

Quan   es va inventar   la  fotografia,  molta gent  va  pensar que el  realisme estava
acabat, i la pintura debia buscar nous camins, i açí va començar l'impressionisme,
l'expressionisme, l'abstracte i tots els informalismes i avanguardas del segle XX.
Ara al segle XXI, ha començat un nou realisme basat, precisament en alló que es
pensava que acabaria amb ell, en la fotografia. Ja no es pinta de la realitat si no de
la realitat fotografiada.

*******************************************************************

Cuando se inventó la fotografía mucha gente pensó que el realismo estaba acabado
y la pintura debía buscar nuevos caminos, y así comenzó el impresionismo, el ex-
presionismo, el abstracto y todos los informalismos y las vanguardias del siglo XX.
Ahora en el siglo XXI ha comenzado un nuevo realismo basado, precisamente en
aquello que se pensaba que acabaría con él, en la fotografía. Ya no se pinta de la
realidad si no de la realidad fotografiada.

PROPERA EXPOSICIÓ

La propera exposició la faré amb el meu amic Luis González ....
Ell exposa fotos de València .......
Tots dos som realistas, som urbans, som valencians i som amics.

FOTOMUNTATGES DE FA 30 ANYS

L'atre dia em vaig comprar un aparell per escanejar negatius i diapositives
i m'he portat alguna sorpresa en descobrir coses que tenia oblidades de fa
20 o 30 anys, sobre tot fotomuntatges, que era el que més feia en aquella
època (els anys 80). Aleshores no existia photoshop, jo ni tan sols tenia
ordinador, les fotos eren analògiques, es revelava en un laboratori amb llum
vermella i els fotomuntatges es feien a força de retallar amb tisores i es
pegaven amb cola apegalosa..

**********************************************************

El otro día me compré un aparato para escanear negativos y diapositivas
y me he llevado alguna sorpresa al descubrir cosas que tenía olvidadas
de hace 20 o 30 años, sobre todo fotomontajes, que era lo que mas hacía
en aquella época (los años 80). Entonces no existía photoshop, yo ni
siquiera tenía ordenador, las fotos eran analógicas, se revelaban en un
laboratorio con luz roja y los fotomontajes se hacía a base de recortar
con las tijeras y pegar con pegamento pringoso.

EL BUS VERMELL

Aquest quadre el vaig pintar fa temps, fins i tot el vaig
vendre, però ara m'he trobat la reproducció i m'ha
vingut de gust, tornar a pujar-lo. Un amic em recordava
que tot i que has venut el quadre original, sempre seràs
l'autor i tens dret a utilitzar la reproducció fotogràfica.
Ser autor, per a mi, suposa un compromís de no fer mai
 una copia pintada i ser autor de tot el procés:
 idea original, foto i pintura.

**********************************************

Este cuadro lo pinté hace tiempo, incluso lo vendí, pero
ahora me he encontrado la reproducción y me ha apete-
cido volver a subirlo. Un amigo me recordaba que aunque
vendas el cuadro original, siempre serás el autor y tienes
derecho a utilizar la reproducción fotográfica. Ser autor
para mi supone un compromiso de no hacer munca una
copia pintada y ser autor de todo el proceso: idea origi-
nal, foto y pintura.

Bé, fa molt que no poso res al blog, la veritat és
que tampoc pinto massa. No sé si hauria de
preocupar-me per aixó. L'important és tenir la
sensació de que un està mitjanament satisfet
amb la seva vida.

Quan era jove tenia grans projectes, fer la revo-
lució social, trovar l'amor de la meva vida,
triunfar professionalment  ..... fer-se gran, crec
que consisteix en adonar-se de la nostra pròpia
petitesa i, per tant, buscar la felicitat en les co-
ses senzilles. En els afectes quotidians, en cuidar
la nostra salut, en eixa novel·la que en fa pena
que s'acabi, en aquest quadre que, per fi, vam
aconseguir, vendre, en eixa cervesa freda presa
amb un amiguet una nit d'estiu, en aquell
polvet a l'hora de la migdiada ......

ANDORRA

He participat en una exposició col·lectiva al
Principat d'Andorra   ...... jejeje ...... la meva
sortida al estranger

FIGURACIÓ I ABSTRACCIÓ

El meu últim treball és un retrat i dono
gràcies per haver rebut l'encàrrec, perquè
en aquesta època, vendre un quadre és
gairebé un miracle. Hi han vegades que
em diuen que pintant quadres figuratius
és més fàcil vendre. Doncs no, és igual de
difícil.
No fa gaire, vaig participar en un debat
sobre l'abstració i la figuració, i em vaig
adonar que la suposada oposició, no és tal,
quan estem parlant d'artistas de veritat.
A la magnífica pel·lícula de V. Erice "El
sol del membrillo" se'ns revela la lluita
de l'artista amb la mort, en que tota re-
presentació es torna simbòlica i en la
qual l'artista se sap per endavant, per-
dedor. Totes les figures esdevenen abs-
tractes.
Alhora, quan miro un quadre de Tàpies,
m'adono que potser estigui mirant una
paret bruta. Per molt que vulguem
abstreure'ns, sempre representem.
Tàpies i López no estan tan allunyats.

*************************************

Mi último trabajo es un retrato, y doy
gracias por haber recibido el encargo,
porque en esta época, vender un cuadro
es casi un milagro. Hay veces que me
dicen que pintando cuadros figurativos
es mas fácil vender. Pues no, es igual
de difícil.
No hace mucho participé en un debate
sobre la abstracción y la figuración y
me di cuenta de que esa supuesta opo-
sición, no es tal, cuando estamos hablan-
do de verdaderos artistas. En la mag-
nífica película de Víctor Erice "El sol
del membrillo" se nos revela la lucha
del artista con la muerte, en la que
toda representación se vuelve sinbó-
lica y en la que el mismo artista se sa-
be perdedor de antemano. Todas las
figuras se convierten en abstractas.
Al mismo tiempo, cuando miro un
cuadro de Tàpies, me doy cuenta
de que quizás esté mirando, simple-
mente, una pared sucia. Por mucho
que queramos abstraernos, siempre
representamos. Tàpies y López no
están tan alejados como se piensa.

VIDEUS DE L'EXPOSICIÓ DE LA SEU D'UGELL

FOTOS DE LA EXPOSICIÓ A PUIGCERDÀ