https://s2.shinystat.com/cgi-bin/shinystatv.cgi?L=4&USER=olahjl2&NH=1&NRD=1-67

dimecres, 29 de juny del 2011

LLENÇERIA

En la història de l'art, hi va haver un moment en que els pintors es
van emancipar d'un jou que els restringia la seva llibertat: la religió.
Durant anys només es pintaven verges, sants, angelets i escenes
bibliques. Va ser un pas important per a la pintura, i per a l'art en
general. El segon alliberament va ser la ruptura amb el realisme.
L'abstracció, l'expresionisme ......... inauguraren l'època de les
avanguardes, la llibertat total de l'artista. Aquesta exploció artística
va accentuar l'aïllament del gran pùblic, l'art es va anar fent cada
vegada, mes elitista.
Ara, crec, que estem en una nova etapa, es torna al realisme, però
amb noves premisses, noves tècniques.......... cal acostar-se al gran
pùblic, l'art s'ha tornat democràtic .......

**********************************************************

En la historia del arte hubo un momento en que los pintores se
emanciparon de un yugo que les restringía su libertad: y era la
religión. Durante años y años solo se pintaban vírgenes, santos,
angelitos y escenas bíblicas. Fue un paso importante para la
pintura y para el arte en general.
La segunda liberación fue la ruptura con el realismo. La abstrac-
ción, el expresionismo ......... inauguraban la época de las vanguar-
dias, la libertad total del artista. Esta expansión artística acentuó
el aislamiento del gran público, el arte se fue haciendo cada vez
más elitista.
Ahora, creo, estamos en una nueva etapa, se vuelve al realismo
pero con nuevas premisas, nuevas técnicas ....... hay una nece-
sidad de acercarse al gran público, los vanguardismos se quedan
en el estudio, el arte se democratiza ......

6 comentaris:

Cayetano ha dit...

Las modas van y vienen. Después de épocas de excesos vanguardistas, vienen otras de calma y mayor realismo. Es la ley del péndulo tan típica de nuestra historia del arte pasada. Ahora toca mayor dosis de realismo. Dentro de unos años ya veremos, porque las crisis a veces vienen con barroquismos, exageraciones y rupturas con lo anterior.
Un saludo.

César ha dit...

Pero hay algo que perdura y que define una obra: la personalidad propia, la impronta, la visión particular del autor.Lo que falta es que caigas bien a quien pueda encumbrarte y vivir de tí.

Azucena Rebon ha dit...

Totalmente de acuerdo.Sin olvidarnos que el artista vive siempre proyectado en el futuro, y ve lo que otros no ven.El artista marca un camino que otros seguiràn,por eso ha sido siempre un incomprendido en su època.Pero tambièn es verdad que en este presente que vivimos "Cambalache" como el Tango...todo vale.

Antoniatenea ha dit...

Un dia em vas dir que no et veies en absolut pintant quadres de flors ni Paisatge idilics, que al teu t'agradava veure moments urbans,instants... fins i tot una catedral amb una grua com dues puntes mirant al cel, una gòtica i l'altre quotidiana de cada dia, en què hi ha obres al carrer .. i que a mes, t'agradava retratar els grafittis de les parets i fins i tot la taca d'oli de la vorera ..

Tu no considres l'art com alguna cosa bonique per posar en una paret sinò per retratar d'una forma única la realitat que passa pels teus ulls.Estic d'acord amb tu, Manuel. Al meu m'encanta el teu estil i aqueste quadre penso que és un exemplar preciós del teu estil magníficament treballat. Crec que un dia la teva obra serà coneguda i reconeguda. Petons.

TORO SALVAJE ha dit...

Gràcies per la lliçó.

Bona setmana.

Mar ha dit...

Cada autor tiene su "sello", su personalidad porque las modas son pasajeras y cíclicas.

Lo que hoy "se lleva" y está en la cima, no dudes que mañana estará en el suelo u olvidado y, al cabo del tiempo, a la inversa.

Interesante lección.

Saludos.